Hola, món!

Vivim temps distòpics. El món virtual s'està menjant el món físic, real. Quantes vegades hem d'esquivar algú pel carrer que va amb la mirada fixada a la pantalla, sense mirar qui té al davant? Quina és l'última vegada que heu escoltat un àlbum per voluntat pròpia, o per recomanació d'un amic, i no per decisió d'un algoritme? Quants cops us heu sentit malament i tristos mirant el mòbil a la nit, sols a casa? Les xarxes socials, no ens estan fent menys socials que mai? Més individualistes? Coneixeu els noms i les històries dels vostres veïns i veïnes, o dels botiguers propers del barri? El que més sorprèn de tot plegat és que "món virtual" i "món físic" no són dues entitats independents, sense relació entre elles. "Virtual" vol dir "creat artificialment, per analogia amb el món real". El món virtual, doncs, no pot existir sense el món real. Està comprès dins seu (literalment, els servidors que emmagatzemen les dades que li donen forma viuen gràcies als recursos del món real).

Contra l'oblit

La vida ha perdut misteri, enginy, capacitat d'imaginar. Tot és quantificable i previsible. La mateixa intel·ligència artificial així ens ho demostra. Tot és immediat i desarrelat. Ansietat, angoixa, malestar, depressió, acceleració, addicció, són termes cada vegada més recurrents entre els que ens envolten. Necessitem tornar a creure en el poder de la paraula parlada, i escoltada. Necessitem tornar a creure en el poder terapèutic de la música, perquè no coneixem millor medicina per a l'ànima que aquesta (com molt bé ens explica el Carles Benavent). I sí, també necessitem reivindicar la mandra com a contrapunt a aquest ritme frenètic de la nostra preuada societat consumista, de la malaltissa autoproducció constant. Potser no cal estar fent coses tota l'estona, competint amb l'entorn i, especialment, amb nosaltres mateixos (com també diu l'Íngrid Guardiola). "És absurd, la gent es compara", canten els At Versaris. Deixem que la mandra, de tant en tant, ens abraci i ens regali divagacions contra l'oblit.

El badall i la ràbia

Ràdio Mandra neix d'aquesta necessitat. Una ràdio lliure, en línia i en català (si la realitat sociològica barcelonina així ens ho permet). Una ràdio propera, real, que t'acompanya. I sí, també comunitària, aquesta paraula que ja comença a fregar el límit postmodern. Una ràdio sense ànim de lucre, creada sota els valors i la filosofia del "Fes-t'ho tu mateixa" i de la teoria política, econòmica i social del decreixement. Un punt de trobada que ens faci recobrar la nostra pròpia voluntat, i que no siguin les notificacions d'una màquina les que guiïn les nostres decisions. En definitiva, una ràdio que reivindica l'escolta, el poder originari de l'Internet (i no en el què s'ha convertit), el badall i la ràbia.

Ens han robat l'atenció, recuperem-la!

"L'home és un animal polític perquè és un animal que parla."
–Aristòtil

"The idea of community will be something displayed at a museum."
–Rou Reynolds

"Satèl·lits que es creuen, se separen i no tornen a trobar-se mai més. No intercanvien cap paraula. No hi ha promeses a mantenir."
–Haruki Murakami

"La tragedia è che non ci sono più esseri umani, ci sono strane macchine che sbattono l'una contro l'altra."
–Pier Paolo Pasolini

"El futur ja és aquí, recordem-lo."